Després de mesos de negociacions, d’incerteses i de marejar la perdiu, el Tripartit accepta un acord de finançament que no té res a veure amb el que marca l´Estatut, ja que l´incompleix totalment; això sí, tots tres partits, PSC, ERC i ICV, estan molt satisfets dels bons resultats, gairebé ho cataloguen de “fet històric“, quan fa uns anys van criticar fins a la sacietat l´acord que van signar Zapatero i Mas, quan l’acord de finançament que es va acordar llavors estava molt per sobre del que han pactat aquest cop el Tripartit, que és gairebé el mateix que va proposar Solbes fa uns mesos... i el govern de la Generalitat, llavors, es va negar a acceptar-lo per insuficient. Què ha canviat en aquests mesos, abans no i ara sí?
Un altre cop carreguen contra CiU i ens titllen d’electoralistes i gairebé de poc patriotes, i de no estimar Catalunya i prioritzar els interessos de partit abans que els de país, perquè diem que no a un finançament que està dins de la il.legalitat, tant pel que fa a terminis com a quantitat, que està per sota de la meitat que marca l´Estatut.
¿No seran ells els electoralistes, i dir sí al finançament suposa retardar unes eleccions que es preveia que s’avançarien i aguantar uns mesos més la cadira, i mantenir així el Tripartit el màxim possible de legislatura?
Aquí deixo caure aquesta pregunta per meditar-la aquestes vacances, com a deures.
I no ho dubteu mai: des de Convergència i Convergència i Unió continuarem treballant pel nostre país. Catalunya, que sempre ha estat i estarà per sobre dels interessos de partit.
I com ens va dir el President Pujol, el cap de setmana al Consell Nacional de CDC:
“Amb el cap molt alt i sense complexos“ .
